PONENTS

Francesca Salvà Mut

L'abandonament dels estudis a la Formació Professional: conceptes bàsics, factors i processos

“També es va plantejar la necessitat de millorar la qualitat del sistema i avançar cap a una educació més inclusiva, així com la necessitat d’augmentar les línies pressupostàries relacionades i oferir ajuts i un millor transport per tal de permetre als estudiants accedir i romandre a la FP. Altres suggeriments van ser la millora de les polítiques públiques relacionades amb la formació del professorat per reconèixer els factors de risc d’abandonament i prevenir-los. Pel que fa a les pràctiques docents, cal destacar les propostes per donar un major protagonisme a l’alumnat mitjançant la millora del seguiment, seguiment i tutoria; centrar-se en continguts motivadors i diversificats; i sobretot, centrar-se en l’aprenentatge vivencial”

Salva, F. et al. (2018). Dropout prevention in secondary VET from different learning spaces. A social discussion experience.International Journal for Research in Vocational Education and Training (IJRVET).Vol.6, Issue 2, August, 153-173

Viola Deustcher

666 raons per les quals vaig deixar la meva formació: motius d'abandonament a la FP dual

A l’àmbit internacional, els sistemes d’educació i formació professional (FP) s’enfronten al repte d’un nombre creixent d’extincions prematures del contracte de formació. Des de la perspectiva de la investigació, volem esbrinar quines són les possibles raons que poden provocar l’abandonament, així com identificar els principals factors de l’abandonament a la FP dual. Amb aquesta finalitat, es va revisar sistemàticament l’estat actual de la investigació i es va meta-sintetitzar: es van extreure 70 estudis, incloent 666 variables potencials d’abandonament. Com a resultat, es va desenvolupar una col·lecció de factors recuperats empíricament i es va integrar dins d’un model marc de finalització prematura del contracte, que presta atenció als diferents espais d’aprenentatge de l’FP (escoles i empreses de formació). Des la perspectiva de la recerca i la pràctica, es discutiran les maneres d’identificar la intenció d’abandonament, així com les possibles maneres de personalitzar l’aprenentatge a l’FP mitjançant la intel·ligència artificial.

TAULA D'EXPERTS

L’abandonament a l’FP: particularitats, vells i nous problemes

Míriam Abietar López

Doctora en Educació, Màster Interuniversitari en Joventut i Societat, Psicopedagoga, Mestra i Titulada Superior de Música (Pedagogia del Llenguatge i l‘Educació Musical). Actualment treballa com a doctora contractada al departament Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València, on és membre del grup de recerca Terres (GIUV2019-452).

La seua investigació se centra en l’estudi de la justícia social en educació, concretant en l’anàlisi de programes per a col·lectius vulnerables, específicament en contextos de Formació Professional. En aquest àmbit va desenvolupar la seua tesi doctoral (“La producción social de itinerarios de inserción: análisis de la Formación Profesional de base desde una perspectiva de justicia social”) i ha participat en diverses publicacions i projectes de recerca, nacionals i internacionals. Ha sigut investigadora principal del projecte autonòmic d’R+d+i “Itineraris d’èxit i abandonament en Formació Professional de nivell 1 i 2 del sistema educatiu en la província de València” (GV/2018/038).

Laia Narciso Pedro

Antropòloga i educadora social. Laia Narciso és Doctora en Antropologia Social i Cultural . Professora associada al Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB i investigadora del Grup EMIGRA, Centre d’Estudis sobre Migracions, UAB.
La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de la desigualtat educativa i social de la població menor en context migratori des d’una perspectiva interseccional. És també experta en metodologia i formadora en recerca qualitativa i gestió de CAQDAS. Actualment participa en diversos projectes competitius nacionals i internacionals en les àrees d’avaluació i anàlisi de polítiques públiques, minories i gènere, infància/joventut i des/igualtat socioeducativa.

Selecció últimes publicacions:
Narciso. 2021. Race”, Belonging and Emancipation: Trajectories and Views of the Daughters of Western Africa in Spain. Social Sciences 10, no. 4: 143. https://doi.org/10.3390/socsci10040143 

Narciso, L., & Carrasco, S. (2021). West African boys and early school leaving: persistence as counternarrative (Chicos negroafricanos y abandono escolar: la persistencia como contra-narrativa). Culture and Education, 33(4), 651-676.

Reyes, Carrasco & Narciso. 2021. Language and Social Integration in Times of Increasing Anti-Immigration Discourses. Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, (51), 61-91. https://doi.org/10.14422/mig.i51y2021.003

Rafael Merino Pareja

Professor agregat del Departament de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador del Grup de Recerca Educació i Treball (GRET). Les seves línies de recerca són la transició de l’escola al treball, formació professional, itineraris formatius i laborals de les persones joves, demanda de competències i mercat de treball.

Projectes actuals:
Observatori de competències digitals, patrocinat per la Fundació Iman.
Les escoles de segona oportunitat. Reaccions en resposta a les necessitats alterades pels efectes de la Covid-19, en col·laboració amb la Universitat de València. Elaboració d’un índex sobre transicions juvenils a Amèrica Llatina i Espanya, en col·laboració amb FLACSO Buenos Aires i Ayuda en Acción

Darreres publicacions:
Merino R, Valls O, Sánchez-Gelabert A. (2021) Comprehensive School and Vocational Training in Spain. A Longitudinal Approach from the Transition from Lower to Upper Secondary Education. Education Sciences, 11(3):101. https://doi.org/10.3390/educsci11030101
Bidauri, M. P., Palou Fons, A., Vals Casas, O., & Merino Pareja, R. (2021). Las motivaciones juveniles en la elección de la enseñanza técnico-profesional en tres contextos sociales einstitucionales: Barcelona, La Plata y Santiago. Foro de Educación, 19(2), 193-220. doi: http://dx.doi.org/10.14516/fde.861

Aina Tarabini-Castellani Clemente

Professora agregada del departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora dels grups de recerca GEPS (Globalització, Educació i Polítiques Socials). (geps-uab.cat) i GIPE (Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives). La seva recerca es centra en estudiar com es (re)produeixen les desigualtats socials en el dia a dia dels sistemes educatius, les escoles i els i les estudiants. Està particularment interessada en l’anàlisi dels processos d’ensenyament i aprenentatge, els models de provisió curricular i pedagògica i la producció d’identitats, experiències i trajectòries educatives dels i les joves. En conjunt, la seva recerca s’orienta a connectar les dimensions subjectives, institucionals i sistèmiques de la desigualtat educativa. Durant el període 2016-2020 ha estat la investigadora principal del projecte I+D+I ‘Edupost16. La construcción de las oportunidades educativas post-16. Un análisis de las transiciones a la educación secundaria post-obligatoria en contextos urbanos’ (edupost16.es).

Entre els seus llibres recents destaquen: Tarabini, A. (2022) (Ed). Educational Transitions and Social Justice: Understanding Upper Secondary School Choices in Urban Contexts (Policy Press) i Tarabini, A. (2019) The Conditions for School Success Examining Educational Exclusion and Dropping Out (Palgrave).

Óscar Mas Torelló

Professor Titular – Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.
Doctor i Llicenciat en Pedagogia, Màster en Formació de Formadors, Màster en Iniciació a la Recerca.
Imparteix docència en diferents Graus i Màsters de la Facultat de Ciències de l’Educació (2003-actualitat) i en programes de formació del professorat universitari. Ha estat professor de Formació Professional (1989-2006).
Membre del grup de recerca CIFO (FP-Formació en i per al treball), del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN) ambdós de la UAB, i de la Red Docente de Excelencia (Universidad de Málaga).
Les línies de treball, recerca i publicacions tenen relació, entre altres, amb la formació en i per al treball (FP reglada i continua, formació dual, formació en centres de treball, etc), amb les competències i formació pedagògica del professorat, formació de formadors, competències professionals, didàctica, itineraris formatius d’èxit/abandonament escolar prematur, anàlisi de necessitats formatives i disseny, avaluació i transferència de la formació.

BLOC EXPERIÈNCIES

Instruments i estratègies: mesures de prevenció, intervenció i compensació

Irene Psifidou

Doctora especialista en educació comparada de formació, la seva feina actual com a experta en el departament d’ensenyament i empleabilitat del Cedefop és aplicar principis i investigacions científiques sòlides en el desenvolupament de polítiques d’educació i formació de la UE basades en proves. Actualment dirigeix l’equip de l’Agència sobre “FP per a joves: docents i formadors”, gestiona projectes sobre el desenvolupament professional de docents i formadors de FP i aborda l’abandonament prematur de l’educació i la formació. Les seves fites inclouen la creació del “Conjunt d’eines per a abordar l’abandonament prematur a la Formació Professional” del Cedefop (maig de 2017), la comunitat virtual europea d’ambaixadors, així com el “Conjunt d’eines de la Formació Professional per a empoderar als ninis”.

Irene ha dissenyat i gestionat projectes de la UE d’alt perfil sobre educació i Formació Professional i ha estat autora d’investigacions influents i contribucions polítiques en revistes/llibres revisats ​​per pares sobre temes d’interès polític contemporani: desenvolupament professional continu de docents i entrenadors; pedagogies innovadores i centrades en l’alumnat; reforma curricular i d’avaluació; els resultats de l’aprenentatge; competències clau; i educació i formació inclusives. Ha organitzat vàries conferències i fòrums d’aprenentatge de polítiques amb parts interessades clau de la UE i va representar el Cedefop com a oradora principal en esdeveniments internacionals d’alt nivell a Europa, EE. UU. i Canadà.

Una de les seves principals fortaleses és la considerable experiència adquirida treballant en entorns de formulació de polítiques tant europees (Cedefop) com internacionals (Banco Mundial, Washington DC).

Sergi Alegre Calero

Dr. en Història Contemporània (UB), 3 anys professor associat de la UB, 5 anys professor de FP, 7 anys tte. d’alcalde d’educació de l’Aj del Prat.

Actualment, responsable de projectes europeus de la Fundació Catalana de l’Esplai i responsable del projectes Erasmus+ YoPeVa i YoPeVa Entrepeneur.

Teresa Sambola

Màster en Funció Pública, porta 32 anys treballant per al món local. És llicenciada amb grau i premi extraordinària en Ciències de l’Educació. Actualment, és coordinadora de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona. Ha estat cap de servei d’Educació de l’Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat, de l’Ajuntament de Viladecans i coordinadora de Serveis Personals de Molins de Rei. També ha col·laborat, durant quinze anys, amb la Federació de Municipis de Catalunya.

Therese Ydrén
Therese Ydrén ha estat treballant des de 2007 en desenvolupament regional, en la Regió de Västra Götalanf (Suècia), adreçant el seu treball cap a la integració/ inclusió en el mercat laboral, habilitats i competències, FP i coordinació internacional. És una gestora de projectes experimentada i compta amb molts anys d’experiència en cooperació internacional, d’ençà que inicia la seva carrera en Brussel·les. Therese Ydrén ha estudiat Ciències Polítiques, Dret i Llengua Francesa en universitats sueques i en l’Institut d’Études Politiques de Lille a França. De 2018 a 2020, Therese Ydrén va ser directora del projecte FIER: integració accelerada en les regions europees. Finançat per EaSI. Des de 2020 fins a l’actualitat, és directora d’un gran projecte finançat pel FSE, adreçat a la inclusió laboral i formativa dels joves sense estudis i sense treball.
Sílvia Carrasco Pons

Professora Titular d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordinadora del grup EMIGRA i especialista en desigualtats educatives i diversitat sociocultural des de l’antropologia de l’educació.Membre del IMISCOE Standing Committee on Education and Social Inequality, que és la xarxa europea de referència sobre migracions. La seva recerca s’ha centrat en les trajectòries d’escolarització i les condicions d’integració social dels fills i filles de la població estrangera i nacional de classe treballadora, sobre-representats en l’abandonament escolar prematur, i en les polítiques educatives i socials relacionades. Sempre des d’una perspectiva etnogràfica, mixta i orientada a la transferència del coneixement, ha dirigit projectes d’investigació comparativa nacionals i internacionals amb treball de camp a Europa i els EUA, i nombroses tesis doctorals sobre aquests temes. Actualment treballa, entre d’altres, al projecte europeu Erasmus+ Inclusive education with an intersectional approach for the school success of girls and boys of migrant origin. El 2019 va obtenir amb el seu equip un dels premis de l’Observatori Social de la Caixa als milors articles sobre migracions (Abandono Escolar Prematuro y alumnado de origen extranjero: ¿un problema invisible?, vegeu publicacions).

Selecció de publicacions:
Carrasco, S. (2022). Oportunidades y dificultades para luchar contra el abandono escolar prematuro a través de un programa de mentoría juvenil en un instituto de alta complejidad, (en prensa).

Carrasco, S.; Pibernat, M. (2022). El impacto del confinamiento escolar en los centros de clase trabajadora en Madrid y Barcelona por estatus migratorio y género. RASE. Revista de la Asociación Española de Sociología de la Educación-RASE, 15 (1), 95-110.

Reyes, Ch.; Carrasco, S.; Narciso, L. (2021). Language and social integration in times of increasing anti-immigration discourses. Challenges for teachers and migrant adult learners in the European Union, MIGRACIONES, 51, 61-91.

Carrasco, S. (2020). Aspiraciones y oportunidades desde la equidad educativa local: de la investigación sobre el abandono escolar prematuro a la intervención sobre el terreno, en García Goncet, D.; Chimeno Monterde, Ch.; Dieste, B.; Blasco, A.C. (coords.), Políticas públicas frente a la exclusión educativa. Educación, Inclusión y Territorio, cap. 8. 69-75. Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Carrasco, S.; Molins, C. (2020). Reduir l’abandonament escolar prematur des de la perspectiva de l’equitat. Estudi de cas a Sabadell i propostes d’actuació. Observatori de l’Educació Local. Anuari 2019. Diputació de Barcelona, 58-78. Accessible: https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/observatori-de-l-educacio-local_64095

Carrasco, S. (2018). La Mentoria Juvenil: una estratègia de prevenció de l’Abandonament Escolar Prematur a Sabadell (avaluació del programa de la Fundació Autònoma Solidària i l’Ajuntament de Sabadell). Emigra Working Papers, 137. https://ddd.uab.cat/record/204155

Carrasco, S.; Pàmies, J.; Narciso, L. (2018). Abandono Escolar Prematuro y alumnado de origen extranjero en España: ¿un problema invisible? en: Arango, J., Mahía, R., Moya, D. y Sánchez Montijano, E. (dir.) Anuario CIDOB de la inmigración 2018. Barcelona: CIDOB, 211-236. https://bit.ly/2vT0s9w

Reyes, Ch.; Carrasco, S. (2018). Unintended effects of language policy on the transition of immigrant students to upper secondary education in Catalonia, European Journal of Education, vol. (53) 4. Special issue: Reconceptualising system transitions in education for marginalised and vulnerable groups.

Carrasco, S.; Narciso, L.; Bertran, M. (2018). Neglected aspirations. Academic trajectories and the risk of ESL among immigrant and minority youth in Spain, in Ch. Timmermann, L. Van Praag & N. Clycq, eds., Comparative Perspectives on Early School Leaving in Europe. London: Routledge, 164-182.

Carrasco, S.; Ruiz-Haro, I.; Bereményi, B. Á. (2018). No bridges to reengament? Exploring compensatory measures for early school leavers in Spain from a qualitative approach, in Ch. Timmermann, L. Van Praag & N. Clycq, eds., Reducing Early School Leaving in the EU. A Quantitative and Qualitative Study. London: Routledge, 185-198.

Carrasco, S.; Narciso, L.; Bertran, M. (2015). ¿Qué pueden hacer los centros públicos ante el abandono escolar prematuro? Las medidas de apoyo al alumnado a través de dos estudios de caso en Cataluña, Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 19 (3), 76-92.

TAULA AGENTS SOCIALS I INSTITUCIONS

La mirada sobre l’abandonament en FP des de la perspectiva del agents i les institucions
Sílvia Miró Martín
PIMEC

Psicòloga i Màster en direcció de recursos humans, amb experiència en càrrecs de responsabilitat de RH en els sectors de l’automoció, el metall i l’alimentació. Des de 2008, des de PIMEC, ha acompanyat les pimes en la implementació de polítiques de recursos humans.

Actualment, dirigeix l’Àrea de Treball de PIMEC, que integra les polítiques de formació, ocupació i inclusió i les relacions laborals i la negociació col·lectiva. És consellera del CTESC, membre del Consell de Direcció del SOC, Consell de Relacions Laborals de Catalunya i de la Comissió Rectora de la Formació i Qualificació Professionals. Participa habitualment en jornades especialitzades en l’àmbit de la formació i la gestió del treball, articles d’opinió i tertúlies en mitjans de comunicació.

Joan Solsona Solé
Inspecció Dep. Educació

Actualment coordinador de l’àmbit d’expertesa de Formació Professional de la inspecció educativa del Departament d’Educació, i Coordinador del grup impulsor del Pla per la millora del rendiment i la fidelització dels alumnes de formació professional a Lleida (Departament d’Educació).

Doctor en Organització d’Institucions Educatives. Llicenciat en ciències del treball.

  • Ha impartit docència en l’àmbit de la formació professional en les especialitats de Formació i Orientació Laboral, i d’Administració i gestió.
  • Ha exercit responsabilitats directives en centres de formació professional.
  • Participació en grups de treball en orientació educativa i professional ICE-UdL.
  • Coordinador del grup de treball Formació i Orientació Laboral-ICE Universitat de Lleida.
Ana Sesé Taubmann
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Doctora en psicologia, és responsable de l’àrea d’Inserció Sociolaboral de la Fundació Pere Tarrés des de 2013; té experiència en intervenció directa en diferents àmbits socials, com ara la inserció sociolaboral, justícia de menors, estrangeria i addiccions i compta amb experiència docent a la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya. És autora de diverses publicacions relacionades amb l’acompanyament a la inserció laboral i l’ocupabilitat de persones amb especials dificultats. 

FUNDACIÓ PERE TARRÉS, entitat membre de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, té com a missió la promoció de la persona des de l’educació i l’acció social, principalment amb persones amb necessitats específiques o més desfavorides i la promoció del desenvolupament comunitari, al servei de la persona i el seu creixement. Des de l’àrea d’Inserció Sociolaboral participem activament al grup de treball de la Taula destinat a aquest àmbit i promovem la millora de l’ocupabilitat, prioritàriament de persones amb especials dificultat i les acompanyem en la seva incorporació al mercat laboral.

Ricard Bellera i Kirchhoff
CCOO de Catalunya

Nascut a Berlín el 16 de desembre del 1965, aquest periodista i gestor intercultural ha exercit diverses professions en l’àmbit editorial i audiovisual. Fill de mare alemanya i de pare català, va començar a treballar l’any 1983 per pagar-se els estudis i va passar per empreses i institucions alemanyes com Jacob’s, Philip Morris i Zapf, o l’Agència Alemanya de Desenvolupament Internacional (DSE).
L’any 1992 va començar a treballar a Barcelona com a freelance per a Círculo de Lectores, on va entrar en contacte amb el món sindical i va esdevenir delegat per CCOO al comitè d’empresa. Després de diverses experiències com a redactor, realitzador multimèdia i gestor intercultural, el 2005 va entrar com a conseller EURES a la Secretaria d’Internacional de CCOO de Catalunya. El 2009 es va incorporar a la Comissió Executiva com a secretari d’Internacional i va assumir, al 10è Congrés, el 2012, la responsabilitat executiva sobre la Secretaria d’Internacional, Migracions i Cooperació. El 2015 va ser escollit president dels Consells Sindicals Interregionals a la Confederació Europea de Sindicats i es va incorporar a la seva Executiva, on va romandre fins al 2019.
A l’11è Congrés, el 2017, va passar a ser responsable de la Secretaria de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, on és responsable d’anàlisi macroeconòmica, polítiques d’ocupació, qualificació i formació professional per a l’ocupació, i Seguretat Social.

Isidoro Ruiz Haro
Departament d’antropologia Social i Cultural. Grup de recerca EMIGRA, Grup de recerca en Migracions, Educació i infància/ joventut (UAB)

Antropòleg social. Especialitzat en el disseny, formulació, implementació i anàlisi de polítiques socials. És professor associat al Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca EMIGRA del Centre d’Estudis sobre Migracions (UAB). També és consultor en mètodes i tècniques de recerca qualitativa en la UOC.

Els seus interessos professionals i de recerca es centren en els processos de desvinculació educativa, les transicions escola-treball-escola i l’anàlisi de polítiques públiques. Ha participat en diverses recerques nacionals i internacionals sobre abandonament prematur dels estudis i la formació i sobre processos de desvinculació educativa. També ha fet recerca sobre processos d’aculturació, incorporació i acomodació social de poblacions migrades en contextos urbans.

Entre d’altres, recentment ha desenvolupat funcions d’assessor de presidència a l’Ajuntament de Sabadell on va coordinar el procés de definició i desplegament de polítiques municipals d’educació, especialment enfocades a la prevenció i compensació de l’abandonament prematur dels estudis i la formació i al foment del retorn als estudis i la formació de joves en situació de desvinculació educativa. Actualment, és coordinador tècnic a la Direcció Operativa d’Anàlisi i Gestió del Coneixement de la Direcció d’Estratègies de Foment de l’Ocupació de Barcelona Activa, on desenvolupa el nou marc estratègic pel desplegament de polítiques actives d’ocupació de qualitat.