PRESENTACIÓ

El fet que els joves i les joves no finalitzin la seva formació ha estat definit com a problema, tant des d’una perspectiva econòmica, com social, situant-se un seguit de factors de risc d’origen estructural, institucional i individual en el centre de les causes que més freqüentment hi intervenen. L’abandonament, especialment als CFGM, és un problema persistent en el nostre context, que no sembla solucionar-se al ritme esperat.

Amb el títol “Abandonament i dificultats en les transicions a l’FP. Problemes, reptes i nous enfocaments”, les II Jornades OrientaFP aborden la qüestió de l’abandonament en la Formació Professional, des de les seves especificitats com a etapa en el sistema d’educació i formació, amb una mirada panoràmica que pugui aportar elements de reflexió, a l’hora d’enllestir polítiques, però també estratègies en el dia a dia de les aules i els tallers.

Complexitat, transició i especificitat són els tres conceptes situats al teló de fons de les dificultats per millorar les xifres d’abandonament de la formació en FP.

Els factors de risc, que habitualment la literatura situa a l’àmbit de l’individu i la seva trajectòria anterior, poden veure’s sobredimensionats en entrar en contacte amb les cultures d’aprenentatge de la FP. A aquests factors s’ha de sumar un moment de canvi en la persona, en un context social complex i de dificultats al món del treball. D’altra banda, com s’ha vist a través d’anys d’investigació, els anomenats factors de risc no poden ser disgregats, sinó que s’interrelacionen en un entorn determinat, afectant de maneres molt diverses als processos de desvinculació de la formació.

En el cas dels CFGM aquests processos conviuen amb les dificultats de l’inici de la mateixa transició a l’adultesa social, les seves ruptures i canvis i, de forma especial, quan formar part del món adult o deixar de ser un nen o una nena de l’ESO s’associa a adquirir una posició en un mercat laboral, marcat per un context d’atur juvenil i un augment palès de les desigualtats en l’estructura d’oportunitats de les persones.

A banda d’aquestes qüestions de fons, hem de considerar que l’impuls dels CFGM com a espai de retorn i la seva integració amb la formació contínua han conformat escenaris escolars molt heterogenis pel que fa a edats, motivacions, habilitats i coneixements previs, que afegeixen complexitat a la seva gestió. Aquesta diversitat pot transformar-se en un element positiu o bé en un problema, segons com sigui interpretada i gestionada.

No podem oblidar tampoc que, malgrat els intents de fer dels CFGM una primera opció, aquests continuen sent considerats a l’imaginari educatiu social com a una mena de segona oportunitat pels joves i les joves que no han tingut una trajectòria satisfactòria a l’ESO.

Aquest fet no pot ser desvinculat de les dificultats específiques que troben molts i moltes a la seva arribada als cicles; afrontar les noves cultures d’aprenentatge i les seves exigències a distints nivells, sense els suports que sols dos mesos abans han trobat en l’educació obligatòria, pot resultar per a algunes persones molt difícil. L’abandonament ens situa davant de les obagues del sistema, on una sèrie d’elements complexos poden comprometre la seva equitat.

Revisar la qüestió de l’abandonament de l’FP i, en especial als CFGM, on sobretot es concentra, ens porta a reconsiderar com els factors de risc actúen en aquesta etapa, i a fer-ho partint de les seves particularitats dintre del sistema d’educació i formació, tot contemplant els reptes que qüestions com l’extensió de la formació dual als CFGM i les transformacions al propi sistema poden comportar, així com d’altres qüestions claus, algunes estructurals, que els anys de pandèmia no han fet més que evidenciar.